Un altre assaig del Pennac, aquest sobre la lectura.
Com una Novel·la
De Daniel Pennac
Traducció de Sergi Pàmies
Barcelona. Editorial Empúries.1995
168 pags, 10.50 €
Possiblement he començat la lectura dels assajos del senyor Pennac a l’inrevés. Primer vaig llegir el darrer, “Mal d’Escola”, per desprès endinsar-me en el primer: “Com una Novel·la”. “Mal d’Escola” tot i essent un magnífic i molt entretingut assaig sobre la situació de l’escola d’avui dia, no deixa de ésser una mena de continuació, inclús de plagi del “Com una Novel·la”
Daniel Pennac
. Per què dic això? Perquè el segon que llegeixes, sigui el que sigui, et sona molt, com si aquest territori ja l’haguessis visitat i es que l’estructura, la manera de presentar les seves idees i seus exemples son pràcticament iguals.
Això depèn com es miri pot ésser un retret o un elogi, tenint en compte tal i com en Pennac explica les teories sobre la lectura i l’ensenyament.
“Com una novel·la” és un text entenedor, fàcil de llegir, ple de bones dosis d’humor i d’ironia, que ens permet avançar per temes tant àrids i complexes com la necessitat de la lectura i el procés d’acostament, o allunyament, de la gent als llibres.
“!Que n’érem, de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!”
“La lectura, ¿un acte de comunicació?¡Una altra broma de comentarista! El que llegim, ho callem. El plaer del llibre llegim el guardem gairebé sempre en secret.”
En Pennac juga amb avantatge, va ésser cuiner abans de frare, ja que s’ha dedicat tota la vida a l’ensenyament fent de mestre i ens a escrit unes quantes novel·les
llibres
Les pàgines de “Com una Novel·la” destil·len un gran amor als llibres i a la lectura, on en Pennac ens explica com la lectura no s’ha d’imposar , mes aviat s’ha d’incentivar, proposar i hem d’ acostar els llibres als nois, ja que llegir no és un acció obligatòria que tothom té que fer, llegir és un plaer que ens permetrà, en paraules de l’autor: “entendre la nostra realitat fugint d’ella”
L’assaig desgrana, en un començament, la forma en que els nens s’apropen a la lectura, com s’endinsen en el món de les paraules i dels texts, així com del procés d’aprenentatge de l’escriptura. A continuació ens parlar de la necessitat de llegir, de perquè s’ha de llegir i a la darrera part teoritza sobre les diverses formes de resistència i les diverses formes d’incentivar la lectura en el jovent.
“¿I si, en comptes d’exigir la lectura, el professor decidís de cop i volta compartir el seu propi plaer de llegir?”
“Cada lectura és un acte de resistència.¿De resistència a què? A totes les contingències. Totes: – Socials
- Professionals
- Psicològiques
- Afectives
- Climàtiques
- Familiars
- Domèstiques
../..
- O del melic.
Una lectura ben portada pot salvar-nos de tot, fins i tot de nosaltres.”
L’assaig finalitza amb un decàleg de drets, no de deures, on l’autor atorga a tots els lectors del món aquests deu drets que no només haurien de tenir en compte els lectors sinó els que ens envolten:
1) El dret a no llegir
2) El dret a saltar pàgines
3) El dret a no acabar el llibre
4) El dret a rellegir
5) El dret a llegir qualsevol cosa
6) El dret al bovarysme
7) El dret a llegir en qualsevol lloc
8) El dret a fullejar
9) El dret a llegir en veu alta
10) El dret a callar
