El Xinès.

La darrera novel·la d’en Mankell, on no surt el nostre estimat Kurt Wallander, i es nota.

El Xinès

D’en Henning Mankell

Traducció de la Ivette Miravitllas Pous

Barcelona 2009. Tusquets Editores . Col·lecció L’Ull de Vidre

460 pags. 20.00.– €

Més Mankell, però no millor. En Henning Mankell amb en Kurt Wallander excel·leix, amb la filla de l’inspector

Llegint Mankell

i amb el seu company de feina el nivell és gairebé el mateix. Amb “El Xinès” no, llàstima. Els fonaments de la novel·la son els mateixos de sempre: assassinat múltiple sense motiu aparent, policies perduts dins un maremàgnum de feina, pistes falses, implicacions internacionals, pèrdua del sentit de la nostra vida … Al “El xinès” és novetat el fet que el protagonista no és ni el polí ni el dolent. El protagonista és una jutgessa en plena crisi personal i laboral (veure Kurt Wallander) i parenta llunyana de dos de les víctimes. Però perquè no enganxa? No ho sé. Llegint “El xinès” pots aturar-te; llegint “La lleona blanca” o “Abans de la gelada” o Els gossos de Riga” no pots, malgrat que ja saps qui és l’assassí des del començament tens que arribar fins al final, no pots deixar sol a l’inspector en les seves investigacions, tens que patir com ell, tens que enxampar al dolent sigui com sigui. La segona novetat d’”El xinès” és que no se sap qui és el dolent fins la recta final de l’obra. Es pot intuir, es pot imaginar, però no se sap del cert fins els darrers fulls de la novel·la.

El xinès

Durant una nit d’hivern s’assassinen de forma salvatge els dinou habitants d’un petit poble colgat de neu enmig dels boscos suecs. A partir d’ací la trama es divideix en dos. Per una banda acompanyarem a una família de xinesos des de l’extrema pobresa en la Xina del segle XIX  fins al boom xinès dels nostres tems. Viurem amb ells l’esclavitud patida pels pobres a la mateixa Xina i a fora d’ella, per exemple amb la construcció de les vies del tren a l’Oest americà. L’altra línia del relat segueix a la jutgessa Na Brigitta Roslin que s’implica, potser massa i tot, a les investigacions d’aquest assassinat múltiple. Gràcies a casualitats i intuïcions, potser que una mica forçades,  la portaran fins i tot a la Xina i acabaran posant-la al punt de mira, real no metafòric,  de l’assassí. Ella sola resoldrà el terrible assassinat i de pas arreglarà la seva vida sentimental i alleugerà la vida laboral. Quina dona!

L’argument i la trama semblen versemblants, una mica agafats amb pinces també. No ho sé, és difícil d’explicar que he sentit llegint aquesta novel·la. Em trobo una mica desencisant amb el mestre suec de la novel·la negra. Penso que el Mankell necessita diners per mantenir les seves obres benèfiques a l’Àfrica i que n’ha escrit un llibre alimentici per recollir-hi. De fet, “El xinès” no és un llibre dolent, és un llibre força correcte, amb una història complexa i moderna, avui en dia els xinesos són a tot arreu, escrit amb professionalitat i ofici. Potser que amb massa ofici i poca passió. També és possible que les novel·les anteriors siguin massa bones i aquesta, pel que fet sigui, no arriba a la mateixa alçada. Preguem perquè el Henning Mankell no perdi el pas i continuï fent novel·les tan bones i amb les que ens té tan bé acostumat i que ens ha deixat tantes nits sense dormir.

Ah i el tancar i obrir el relat amb una escena molt semblant ja l’hem vist massa vegades amic Henning.

“Una capa de glaç cobreix la neu, fred rigorós. Ple hivern.

Un llop solitari travessa la frontera invisible i des de Norueg arriba fins a Suècia per la vall de Vauldalen un delsp rimers dies de gener del 2006”

../..

“En una de les pàgines va llegir, distreta, que havien mort un llop solitari en un poble al nord de Gavle.

Ni ella ni ningú sabia que, un dia de gener, el llop havia entrat a Suècia des de Noruega a través de Vauldalen.

La Falsa Pista

Un dels molts llibres on el comissari Kurt Wallander fa de protagonista.

La Falsa Pista

De Henning Mankell

Traducció: Meritxell Salvany

Barcelona. Col·lecció L’Ull de Vidre. Tusquets Editores 2001

346 pags, 15 €

En qualsevol novel·la no és fàcil mantenir la tensió de principi a fi. I en una novel·la policíaca en la que saps qui és l’assassí des de la primera pàgina encara més. En Henning Mankell ho aconsegueix en tota la sèrie protagonitzada pel seu inspector Kurt Wallander.

Des de bon començament ja sabem qui és l’assassí, per què comet els crims ens podem arribar a imaginar les seves futures víctimes i els seus lectors habituals també sabem que l’inspector l’enxamparà, però tot i així son llibres que enganxen i es llegeixen amb moltes ganes.

El senyor Mankell és suec i evidentment l’acció la situa a una petita ciutat imaginària del sud de Suècia, a Ystad, que es roba a la regió d’Escània (com els camions) a prop de Dinamarca i Letònia. Un altre “originalitat” és mostrar-nos com és i com a evolucionat la societat sueca en les darreres dècades. Aprofitant el creixent desencís de l’inspector en Mankell ens presenta, amb una por latent per part dels personatges de les seves novel.les, la progressiva decadència del mític estat del benestar suec.

A mida que passen els anys (i els llibres) l’inspector va trobant-se amb tot un catàleg nou de morts i assassinats. Amb la incomprensió dels seus caps per una banda i de la ciutadania per una altra, les situacions marxen de les mans de la policia, els crims són cada vegada més cruels i més incomprensibles. Al llarg de la sèrie i al mig de l’oasi suec en Wallander investiga crims per raons xenòfobes, polítiques, d’espionatge, d’altes finances, de terrorisme internacional, de tràfic de noies, per venjança… i això també el fa viatjar. El senyor Mankell ens l’ha enviat a Sudàfrica, Itàlia, Letònia…

L’inspector també és persona i així el mostra l’autor. Wallander està passat de pes, menja horrorosament, dorm pitjor. Està separat d’una dona que suposem va dir els crims o jo. Té una filla a la que estima molt però que no l’entén gaire i que quan al final, per ara, de la sèrie diu que vol ser polí encara l’entén menys. Té un pare pintor de quadres que tampoc no a acceptat mai que sigui policia amb el que té sonores baralles (dialèctiques). Té una vida sentimental difícil, la seva núvia, Baiba és letona i viu a Riga i a més a més és vídua d’un altre poli que el Kurt va conèixer en una missió a Letònia, per això les seves principals relacions personals són amb els companys de feina, amb els que té força bona sintonia. Com a policia odia les armes, mai porta la pistola a sobre i utilitza mètodes molt deductius barrejats amb una mica d’inspiració i molt treball.

Evidentment tots els esforços de l’autor han anat cap l’inspector. Mankell a construït un personatge molt be perfilat. L’ha dotat d’una personalitat complexa amb blancs, negres i molts grisos que ens fa gaudir d’una novel.la policíaca que va mes enllà de l’assassí i la seva captura. La resta de personatges evidentment no estan tan treballats i a vegades resulten una mica plans o estereotipats, però en línies generals són prou consistents. Els policies Martisson, Nyberg, Svedberg, Ann Britt Hoglund, el fiscal Per Akson , el seu cap Bjork i sobretot el desaparegut Rydberg que va ésser company seu, mestre i amic al qui demanà o millor dit voldria demanar consell son aquests personatges que surten a tota la sèrie

A la falsa pista tenim un adolescent trastornat per la violència del seu pare i guiat per l’esperit de l’indi Jerònim, assassina i arranca la cabellera dels que van ser clients de la seva germana gran quan aquesta es dedicava a la prostitució de luxe i del seu pare, perquè vés a saber que li feia a la pobra noia.. Ara la germana està internada en un psiquiàtric sumida en una profunda depressió. El germà creu que aquest ritu d’arrancar cabelleres d’enemics i enterrar-les a prop d’on és la malalta, la curarà de la seva malaltia.

La falta de connexió entre les víctimes fan anar de corcoll al Wallander i els seus companys. Segueixen “falses pistes” i els costa deu i ajuts trobar a l’assassí ja fins i tot el subconscient del mateix Wallander nega la possibilitat de què el noi sigui el criminal.

El terrible suïcidi d’una noia del carib aparentment sense connexió amb els assassinats de les cabelleres planeja durant tota la novel·la i acaba tancant el cercle per agafar al noi.

Els problemes amb la núvia, la preocupació per la filla i el progressiu envelliment del pare i les dubtes sobre que ha de fer un policia a la Suècia d’avui son els elements personals que arrodoneixen i fan més creïble tota la historia. El carrer del Wallander

“Wallander va preguntar reiteradament com podia ser que persones joves, a penes nens, poguessin cometre crueltats d’aquella mena…/…Per Wallander, en canvi, la culpa de tot la tenien l’entorn, l’absurditat del mon i tot aquell procés de deformació del qual ningú no es podia escapar…/… Que la societat sueca trontollés i s’enfonsés tampoc no era res que es pogués interpretar con el motiu de l’existència de persones com Stefan Fredman”