Els meus llibres

31/12/2008

Com una novel·la

Filed under: Uncategorized — elsmeusllibres @ 10:50 am
Tags: , , , , ,

Un altre assaig del Pennac, aquest sobre la lectura.

Com una Novel·la

De Daniel Pennac

Traducció de Sergi Pàmies

Barcelona. Editorial Empúries.1995

168 pags, 10.50 €

Possiblement he començat la lectura dels assajos del senyor Pennac a l’inrevés. Primer vaig llegir el darrer, “Mal d’Escola”, per desprès endinsar-me en el primer: “Com una Novel·la”. “Mal d’Escola” tot i essent un magnífic i molt entretingut assaig sobre la situació de l’escola d’avui dia, no deixa de ésser una mena de continuació, inclús de plagi del “Com una Novel·la”

Daniel Pennac

Daniel Pennac

. Per què dic això? Perquè el segon que llegeixes, sigui el que sigui, et sona molt, com si aquest territori ja l’haguessis visitat i es que l’estructura, la manera de presentar les seves idees i seus exemples son pràcticament iguals.

Això depèn com es miri pot ésser un retret o un elogi, tenint en compte tal i com en Pennac explica les teories sobre la lectura i l’ensenyament.

“Com una novel·la” és un text entenedor, fàcil de llegir, ple de bones dosis d’humor i d’ironia, que ens permet avançar per temes tant àrids i complexes com la necessitat de la lectura i el procés d’acostament, o allunyament, de la gent als llibres.

“!Que n’érem, de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!”

“La lectura, ¿un acte de comunicació?¡Una altra broma de comentarista! El que llegim, ho callem. El plaer del llibre llegim el guardem gairebé sempre en secret.”

En Pennac juga amb avantatge, va ésser cuiner abans de frare, ja que s’ha dedicat tota la vida a l’ensenyament fent de mestre i ens a escrit unes quantes novel·les

llibres

llibres

Les pàgines de “Com una Novel·la” destil·len un gran amor als llibres i a la lectura, on en Pennac ens explica com la lectura no s’ha d’imposar , mes aviat s’ha d’incentivar, proposar i hem d’ acostar els llibres als nois, ja que llegir no és un acció obligatòria que tothom té que fer, llegir és un plaer que ens permetrà, en paraules de l’autor: “entendre la nostra realitat fugint d’ella”

L’assaig desgrana, en un començament, la forma en que els nens s’apropen a la lectura, com s’endinsen en el món de les paraules i dels texts, així com del procés d’aprenentatge de l’escriptura. A continuació ens parlar de la necessitat de llegir, de perquè s’ha de llegir i a la darrera part teoritza sobre les diverses formes de resistència i les diverses formes d’incentivar la lectura en el jovent.

“¿I si, en comptes d’exigir la lectura, el professor decidís de cop i volta compartir el seu propi plaer de llegir?”

“Cada lectura és un acte de resistència.¿De resistència a què? A totes les contingències. Totes:                       – Socials

- Professionals

- Psicològiques

- Afectives

- Climàtiques

- Familiars

- Domèstiques

../..

- O del melic.

Una lectura ben portada pot salvar-nos de tot, fins i tot de nosaltres.”

L’assaig finalitza amb un decàleg de drets, no de deures, on l’autor atorga a tots els lectors del món aquests deu drets que no només haurien de tenir en compte els lectors sinó els que ens envolten:

1)      El dret a no llegir

2)      El dret a saltar pàgines

3)      El dret a no acabar el llibre

4)      El dret a rellegir

5)      El dret a llegir qualsevol cosa

6)      El dret al bovarysme

7)      El dret a llegir en qualsevol lloc

8)     El dret a fullejar

9)      El dret a llegir en veu alta

10)  El dret a callar

23/12/2008

Mal d’Escola

Filed under: Uncategorized — elsmeusllibres @ 9:42 pm
Tags: , , , ,

Darrer assaig del mestre Pennac.

Mal d’Escola

De Daniel Pennac

Traducció de Joan Casas

Barcelona. Editorial Empuries. Col·lecció Biblioteca Universal 222

264 pags, 20.90 €

Quina delícia! Quin gust dóna llegir “Mal d’Escola”! El senyor Pennac ha estat capaç d’escriure un assaig sobre l’estat actual de l’ensenyament a França que es llegeix amb un somriure al la boca.

En Daniel Penanc

En Daniel Penanc

Per mostrar-nos aquest estat eh Pennac es serveix d’ell mateix d’exemple. Resulta que ell, un dels intel·lectuals mes estimats i coneguts de tota “la France” era un autèntic totxo, un cap de suro, un estudiant nefast. Malgrat tot monsieur Pennac es va llicenciar el setembre del 68. Tal com li va escriure el seu pare:

“Si t’ha calgut una revolució per llicenciar-te. ¿Per què et treguis l’agregació ens de témer una guerra mundial?”

Com es va assolir aquest miracle? Com va aconseguir el jove Pennac passar de ser l’últim de la classe amb notes de -35 a escriure assajos com aquest? Bàsicament, gràcies a dues coses: La primera: la lectura, de jove es va empassar tots el llibres que van caure a les seves mans, des de Flaubert a Baudelaire i des de Dickens a Melville… La segona cosa va ésser l’internat :

“És difícil explicar als pares d’avui dia el atots de l’internat, de tant que el veuen com a presidi. Per a ells enviar-hi els fills és com abandonar els deures de la paternitat. Només de suggerir la possibilitat d’un any de pensionat, és passar per un monstre retrògrad, defensor de la presó per als caps de suro. No serveix de res explicar-los que tu mateix hi vas sobreviure, ràpidament se’t contrapesa l’argument que era una altra època”

Veient la seva caiguda lliure com “alumne extern” un director d’una de les múltiples escoles que en Daniel va trepitjar ho va suggerir i el noi va provar-ho amb excel·lents resultats. A l’internat va trobar l’ambient i els professors adients. Això el va permetre d’acabar el batxillerat per després ingressar en l’universitat davant de la perplexitat de tots, fins i tot d’ell mateix. Ens pot semblar estrany però per l’autor, l’internat va ésser la seva salvació com a persona, ves a saber com hagués acabat, i per això només pot parlar molt bé.

També el varen ajudar un grapat de grans professors que es va trobar pel camí. Professors dels que està profundament agraït, que va fer servir de guia i dels que dóna noms en contraposició dels altres, professors anònims però que hi són a totes les escoles, professors sense vocació, dolents i maldestres que no serveixen per res més que per enfonsar al alumnes amb problemes.

“ O aquella directora d’escola amb un autèntic crit de joia:

-¿El certificat, tu, Pennachioni? Mai, no te’l trauràs! M’has sentit? Mai.

I vibrava dient-m’ho”

En Daniel Pennac no deixa de fer a tot l’assaig una crítica velada a els actuals mètodes d’ensenyament francesos, i europeus, per a ell és un error haver deixat de banda la memorització, els dictats, els deures i treballs d’aquesta mana que avui dia poden semblar obsoletes però que ell creu que continuarien funcionant. Acusa sovint a pares de no preocupar-se per l’educació dels fills, a mestres de no involucrar-se més, de no ficar el coll en la seva feina i als alumnes de falta d’interès per aprendre entre

Escola

Escola

d’altres retrets.

De tota manera, aquest no és un assaig normal i corrent, és un altre tipus de text. No es fred, no hi és ple de dades i estadístiques; més aviat al contrari, és un text ple d’humanitat, d’ironia, d’humor i d’amor a l’ensenyança, a vegades amb certa dosi d’autocomplaença, però es pot perdonar aquest petit pecat.

Per finalitzar penso que un llibre com aquest hauria de ser lectura obligatòria per mestres o aspirants, pares, alumnes i qualssevol que estigui lligat al món de l’educació: buròcrates, funcionaris, consellers d’ensenyament, poder es milloraria una mica el nostre nivell d’ensenyament que pel que diuen fa força pena.

Theme: Rubric. Bloc a WordPress.com.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.