Primera novel·la d’un autor amb una trajectòria inusual.
Fin
Barcelona 2009. Editorial Empuries
430 pags 19.00,– €
David Monteagudo
En David Monteagudo és, sense cap mena de dubte, un paio amb sort. Sembla ésser que aquest gallec que viu i treballa a una fàbrica a Catalunya, serà català?, té les lletres com afició/passió. Va començar vora els quaranta a escriure i diu que te escrites al voltant d’una decena de novel·les però fins ara nomès ha pogut publicar una: “Fin”. Tampoc està tant malament, molts lletraferits d’arreu fineixen sense publicar ni una trista carta del lector a La Vanguardia. Em reitero amb la sort d’en David ja que no nomès ha publicat, millor dit l’han publicat ja que l’autoedició és un altre món, sino que a sobre ha tingut èxit: un parell d’edicions al primer mes, Déu n’hi do amb el Sr. Monteagudo! No, no m’estic fotent d’ell, es enveja, sana però enveja; jo soc dels de La Vanguardia.
- Eso díselo a Rafa -dice Maribel- Os habeis liado a discutir vosotros solitos, sin que nadie os mandara… ¿No ves que cuando le sacas ese tema se enciende?
- Yo también me encendí, no sé por qué, en realidad… yo tampoco soy tan radical, pero… me pesa haberle dicho eso al final… ahora… si pudiera…
- Es igual; él tampoco se quedó mudo. Habla con él y ya está, dile lo que me has dicho a mi.
- Se lo diré, se lo diré…
Después de un breve silencio, es Maribel quien vuelve a tomar la palabra.
- Oye… perdona, no me acuerdo como te llamabas…
- ¿Yo? Cova.
- Que nombre más original, ¿no?
- Es por Covadonga, ¿verdad? -dice Nieves- Eres asturiana?
- No, no soy asturiana -dice Cova con cierta sequedad- , lo de Covadonga fue un capricho de mi padre… a mi no me gusta nada ese nombre.
- Tu padre sí que es asturiano -insiste Nieves, afirmando más que interrogando.
- No. Mi padre tampoco es asturiano. No hay ningún asturiano en mi familia en las últimas diez generaciones.
Ciència Ficció
“Fin” és una novel·la que comença d’una manera i acaba d’un altre. M’explico, comença com a comèdia i acaba com a drama o comença com a novel·la costumista i acaba com a ciència ficció. L’argument crec que és un xic agosarat i possiblement li haguessin calgut més pàgines, o més experiència, per ser una novel·la més rodona, més completa. De tota manera no em de treure mèrits a un argument capaç de sorprendre’ns. A mitja narració fa un gir inesperat que ens injecta la dòsi de curiositat necessària per voler arribar a la darrera pàgina de la novel·la darrera de més girs que no arriben a succeïr.
L’acció i els diàlegs estan força bé tractats per part d’en Monteagudo, ràpids i moderns força creïbles i actuals. No puc dir el mateix de les descripcions; malhauradament no estan a la alçada dels diàlegs: carrinclons i passat de moda, no s’avenen amb els diàlegs.
El grapat de personatges que transiten per les pàgines de “Fin” volen reflexar la nostre societat: el triunfador, la dona de casa seva, la progre, el descontent, l’homosexual, el rar… i els rols de qualsevol grup humà: el líder, l’antagonista, el gregari, l’independent… Tambè en David també peca d’excés d’ambició i per això tampoc pot aprofondir en ells i nomès pot donar quatre pinzellades deixant uns personatges massa estereotipats, massa plans.
De tota manera, en conjunt “Fin” és una novel·la entretinguda i llegible que ens fa passar una estoneta entretinguda, ique la llegim amb cert companyerisme degut a les circumstàncies de l’autor. Veurem com li surten les properes novel·les a aquest “jove” autor, desitjem que aquest sigui el primer esglaó d’una interessant trajectòria. FIN
